
Propolis és un blog on podeu trobar moltíssimes entrades relacionades amb el ciberactivisme. Des de temes polèmics d’actualitat com qué està passant amb Assange i Wikileaks, i accions dels 15M fins tot tipus d’activitats i noticies que els mitjans tradicionals de mases ens negen. És un portal obert al públic on tohom pot escriure i comentar; un altre exemple de lloc 2.0 on l’interactivitat és primordial. Un altre espai de la blogosfera.
El seu nom ve just de la relació que hi ha entre les abelles que fabriquen el propolis i nosaltres. El propolis és una substància fabricada per les abelles, igual que la mel. L’extrauen de dels borrons de diversos àrbres i la procesen en la colmena barrejant-la en cera, convertint-la en un potent antibiótic amb el que cobrixen les pareds d’esta per combatre els virus, les bactèries, els fongs. Doncs just aixó, Propolis ens ajuda a combatre tota la merda explotada i masificada, tota la merda que rebenta i ens entra pels oits i pels ulls a través de la televisió, la ràdio, la premsa, les tanques publicitaries, el cine…
El món tal i com l’hem conegut desapareix, ara sóm conscients d’ell no per les nostres experiencies, que per desgracia cada cop fem que siguen menys, sino pels ulls dels altres. Hem arribat a creure’ns qualsevol cosa, i és que no serem pocs els que hem vist com la nostra iaia s’asusta en vore una imatge de por en una pel·lícula pensant-se que és real o al veure volar un joguet o simplement tocant la pantalla de un iPod touch i vent que aixó es menetja amb els dits. I no només els avis, sino també els pares. Hem de creixer depressa, els joves naixen i als 2 anys ja contesten el móbil o saben ficar-se una peli o encendre i ficar-se un joc a l’ordinador en tan sols 5 anys. Hem d’acoplar-nos a aquest món nou on la mirada cada cop més restrictiva per la tecnologia ens impedix gaudir de la vida tal i com nosaltres la veiem.
Per què us dic tot açó?, supose que per resumir el que per a mi implica una pàgina reivindicativa, contraria a l’ordre, per intentar explicar lo ideal que seria una pluripolítica i no aquest “pucherazo” que cada 4 o 8 anys ens sorteja el dia a dia. Perque hi ha persones que per demostrar que la lluita és possible i tenim els mitjans, es juguen la vida per anar en contra de l’ordre establert.
Massa merda estic contant. Cadascú ha de ser crític i valorar el que hi ha. La presentació del blog Propolis l’he ficat perque la considere molt interessant i a més estava navegant i m’he trobat aquest video.
Bé, intenteu ser crítics i valoreu el que hi ha.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada