"El ciberfeminisme és una cooperació entre dona, màquina i noves tecnologies". (Sadie Plant)
Les noves tecnologies de la informació ens ofereixen un nou panorama de construcció de subjectivitat en l'espai virtual. Per això, s'han convertit en un bon espai per dónar llum als temes de gènere, sobre tot, a través de blogs i webs. D’eixe intercanvi d’informacions i d’otorgar visibilitat a eixes qüestions mitjançant la xarxa naix el ciberfeminisme.
Tot i que encara les dones que formen part d'aquest moviment, prefereixen evitar les definicions, hi ha algunes qüestions bàsiques sobre les quals s'assenta el ciberfeminisme. Una d'elles és la idea que, en conjunció amb la tecnologia, és possible construir la identitat, la sexualitat, i fins i tot el propi gènere com a cadascú li plagui. Porta d'entrada conceptual per al trencament de molts dels estereotips genèrics que encara existeixen.
El treballs de Donna Haraway i Teresa de Lauretis dónen suport a aquestes idees i servixen d’inspiració per a les dones que actualment “alcen la veu” digitalment.
Els objectius de la seua lluita són el ciberespai, el disseny industrial i l'educació: és a dir, tots aquells camps en els quals el procés tecnològic presenta un caràcter sexista pel qual s'exclou a les dones de les posicions de poder dins de la tecnocultura.
L'estratègia més efectiva per a les dones segueix sent utilitzar la tecnologia per alliberar la nostra imaginació col·lectiva del fal·lus i els seus valors accessoris com són els diners, l'exclusió i la dominació, el nacionalisme, la feminitat icònica i la violència sistematitzada.
Les dones així a través d’Internet podrien ser qui vulqueren ser sense preocupar-se dels prejudicis i podrien construir noves comunitats de traspàs d’informació amb altres dones interesades en el canvi social respecte al gènere.
Per la seua naturalesa mateixa, el ciberfeminisme cal ser una pràctica descentralitzada, múltiple, participativa, en la qual convisquin moltes trajectòries diferents.
Però això té un inconvenient, la dificultat de crear un projecte politicosocial sòlid. És cert que la vida on-line del ciberespai permet la lliure identitat, deixant així unespai de llibertat on sembla que no importi ni el sexe, ni el color, ni l'edat, ni cap dels signes identificadors base de les exclusions a les nostres societats. Però a la pràctica el status quo és afirmat. El que volem dir es que el ciberespai no se sustenta en el buit; per més virtual que sigui depèn d'una conformació, un disseny i un ús que segueix sent material i humà.
La lluita de les feministes en tots els fronts segueix sent doncs, necessària.
Ací deixe una llista de lloc interesants, amb texts teòrics, comunitats de dónes, art ciberfeminista i més, on informar-se més d’aquest tema tan ampli:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada