DDoS, per què no?

Alguns es queixen, altres s’enfurixen i altres simplement no saben el que és la nova forma d’atac de denegació de servei (DDoS) a través d’internet que ha tombat durant hores i dies pàgines web com la de l’SGAE. És possible que es tracte de “ciberdelinqüents” a aquells que dugueren a terme aquesta acció? Tal i com manifesta Julio Alonso, propietari de Weblogs, una empresa de blogs que viu de la publicitat i va ser atacada via DDoS fa dos anys per empreses que es van sentir aludides per una entrada que publicà en un dels seus blogs Genbeta, on parlava sobre els mètodes que utilitzaven algunes webs per apropiar-se de claus d’ordinadors per entrar-hi amb fins il·lícits, sí que ho són. Però tot canvia si ho mires des d’un altra perspectiva, perquè aquest mateix home manifestà la seua comprensió cap aquells que protagonitzaren els atacs cibernètics contra l’SGAE. En el seu blog Merodeando llegim: "Los lobbies del copyright están usando el sistema legal a su antojo para defender sus posiciones. Y esa batalla, que juegan en terreno propio, la están ganando. Desgraciadamente es así. Aquí y en todo el mundo [...] Ante esto, ¿qué opciones quedan? Recordemos por un momento que la mayor parte de los métodos de protesta pacíficos han sido inicialmente ilegales. La huelga lo fue durante mucho tiempo".

Segons ell afirma, no diu que considere il·lícit que Anonymus puga bloquejar pàgines; diu que entén que es produïsquen aquests atacs que considera moguts per interessos polítics i no econòmics com els que li feren a ell contra Weblogs.

No està tant d’acord José Neri, director general de l’SGAE que sí la considera “d’acció delictiva es mire per on es mire” i es queixa d’aquells que demanen que es perseguisca amb tota la força un possible atac contra les seues web però comprenen que es puguen bloquejar altres defenent la llibertat d’expressió. Des del punt de vista d’aquest senyor, sí que hi va haver un “clar perjudici econòmic”, no per les cares mesures de seguretat que va haver d’afrontar l’SGAE per posar de nou en peu la web, sinó perque els socis no pugueren treballar i accedir per fer les seues “relacions per Internet”.

Alonso i l’SGAE mantenen una picabaralla permanent. L’empresari va haver de pagar a l’SGAE 9.000€ per atemptat contra l’honor per uns comentaris denigratoris escrits en alguns dels seus blogs.

No es tracta de la gresca que es munte entre dos empresaris. L’SGAE no està passant uns bons dies a causa dels ja coneguts delictes realitzats els últims dies on s’han descobert fraus com per exemple que el director Neri col·locara la seua filla, la seua germana i la seua cunyada en un entramat d’empreses (en destacats llocs de treball) amb la fi “de donar estabilitat al funcionament d’aquest esquema”, segons un informe policial; o el salari de 400.000€ anuals que tenia Eduardo Bautista, exdirector de l’SGAE, detingut el 12 de juliol per “apropiació indeguda i desviament de fons”.

Per tant, veiem que tot està basat en el punt de vista. Si t’ataquen, et defensaràs, però ja és més difícil defensar una postura que para en mans llunyanes. El que tota aquesta gent amb accés a Internet està duent a terme amb aquest tipus d’accions no s’hauria de considerar il·legal. Molta més il·legalitat tenen accions com aquesta de l’SGAE, però per desgracia segons la reforma del Codi Penal del 23 de desembre de 2010: "El que por cualquier medio, sin estar autorizado y de manera grave obstaculizara o interrumpiera el funcionamiento de un sistema informático ajeno, introduciendo, transmitiendo, dañando, borrando, deteriorando, alterando, suprimiendo o haciendo inaccesibles datos informáticos, cuando el resultado producido fuera grave, será castigado, con la pena de prisión de seis meses a tres años".

Ara resulta que és delicte entrar més de 300 milions d’usuaris a la vegada durant 3 dies a la web de l’SGAE. Haurien d’alegrar-se i no queixar-se; és més aviat publicitat, no? Així opinen alguns com Carlos Sánchez Almeida, l’advocat que va representar a Weblogs durant el seu procés judicial, que diu que "Tirar abajo las webs de la SGAE o del Ministerio de Cultura no es una hazaña: es una cobardía y una estupidez”, diu que és un “baló d’oxigen” el fet que apareguen com una “victima front a la classe política i l’opinió pública durant un dia”, podem llegir al seu blog. No opina el mateix Enrique Dans, professor de IE Bussines School, que considera l’actuació com una “legítima forma de protesta”. Segons ell, aquest és el panorama actual, i front a tot açò, hi ha gent que no aguanta més i reaccionen als abusos de les grans empreses com l’SGAE i moltes més, unint-se a una protesta massiva, molt fácil de dur a terme, en la Xarxa.

És de dèbils utilitzar la Xarxa per a reclamar qualsevol cosa? És que hi ha molts mitjans de comunicació on un es puga expressar lliurement? Tenim l’opció de contestar a les accions i acords duts a terme en el parlament o hem d’engolir tot allò que diuen? Hem demostrat que a través d’Internet es poden tombar grans empreses, i alhora es poden convocar manifestacions massives com les del 15M. El problema està en el fet que gastem el mateix camí per destruir els seus fonaments i no donem alternatives, com diu Ricardo Galli, professor de la universitat de les Illes Balears i activista del software lliure, que es queixa de l’actuació d’Anonymus via Internet.